Gènesi 32:1-11

L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus néts i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva. Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu. En veure’ls exclamà: – És el campament de Déu! I va anomenar aquest lloc Mahanaim. Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom. Els va donar aquest encàrrec: – Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara. Sóc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.” Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren: – Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes. Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells. Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» I pregà així: – Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.” Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.