Gènesi 32
32
1L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus néts i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva.
Jacob es prepara per a trobar-se amb Esaú
2Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu. 3En veure’ls exclamà:
– És el campament de Déu!
I va anomenar aquest lloc Mahanaim.#x
4Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom.#x 5Els va donar aquest encàrrec:
– Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara. 6Sóc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.”
7Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren:
– Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.
8Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells. 9Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» 10I pregà així:
– Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família.#x Jo seré bo amb tu.” 11Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments. 12Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills. 13I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.”#x
14Jacob va passar allí aquella nit. Del bestiar que posseïa va preparar un obsequi per al seu germà Esaú:#x 15dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, 16trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases. 17Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los:
– Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.
18Després va donar aquestes instruccions al primer:
– Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant, 19respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”
20Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:
– Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix, 21i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.”
Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»
22Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
Jacob lluita amb Déu
23Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.#x 24Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; 25i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut#x va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. 26Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. 27Després digué a Jacob:
– Deixa’m anar, que despunta l’alba.
Jacob va respondre:
– No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
28L’altre li va demanar:
– Com et dius?
Ell respongué:
– Jacob.
29Li diu:
– D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel,#x perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.#x
30Jacob li demanà:
– Digues-me, si et plau, el teu nom.
Però ell va respondre:
– Per què em preguntes el meu nom?#x
I el va beneir allà mateix.
31Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia:
– He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.#x
32El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama. 33Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l’articulació de la cuixa,#x perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.
S'ha seleccionat:
Gènesi 32: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso