Gènesi 31:26-35

Laban va dir a Jacob: – Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra. Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins. Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny! Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.” Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus? Jacob va respondre a Laban: – Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles. Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho. Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics. Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res. Raquel va dir llavors al seu pare: – Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones. Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.