Gènesi 3:7-21

Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars. Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés. Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: – On ets? Ell li va respondre: – He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. El Senyor-Déu li replicà: – Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit? L’home va respondre: – La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: – Per què ho has fet, això? Ella va respondre: – La serp m’ha enganyat i n’he menjat. El Senyor-Déu va dir a la serp: – Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. Després digué a la dona: – Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar. Després va dir a l’home: – Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs. L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.