Gènesi 3:6-16

Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars. Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés. Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: – On ets? Ell li va respondre: – He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat. El Senyor-Déu li replicà: – Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit? L’home va respondre: – La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: – Per què ho has fet, això? Ella va respondre: – La serp m’ha enganyat i n’he menjat. El Senyor-Déu va dir a la serp: – Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. Després digué a la dona: – Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.