Gènesi 29:1-30

Jacob va reprendre el camí i es dirigí cap a les terres d’orient. Allà va veure un pou a camp ras i tres ramats d’ovelles ajaçats al voltant del pou, on abeuraven el bestiar. Una gran pedra tancava la boca del pou. Quan els ramats estaven aplegats, els pastors feien rodolar la pedra de la boca del pou, abeuraven el bestiar i tornaven a tancar el pou amb la pedra. Jacob va demanar als pastors: – D’on sou, germans? Ells van respondre: – D’Haran. Ell els va preguntar: – Coneixeu Laban, el nét de Nahor? Ells van respondre: – Sí que el coneixem. Ell els demanà: – Com es troba? Ells contestaren: – Es troba bé. Justament la seva filla Raquel arriba amb el seu ramat. Ell els diu: – Queden moltes hores de dia i no és encara el moment d’aplegar els ramats. Abeureu les ovelles i porteu-les a pasturar. Ells van respondre: – No podem fer-ho fins que no arribin tots els ramats. Llavors farem rodolar la pedra de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles. Encara parlava amb ells, que arriba Raquel amb les ovelles del seu pare, ja que era pastora. Quan Jacob va veure Raquel, la filla del seu oncle Laban, amb el ramat d’aquest, anà a la boca del pou, féu rodolar la pedra que el tancava i va abeurar el ramat del seu oncle Laban. Jacob va besar Raquel, tot plorant. Després li va fer saber que era nebot del pare d’ella i fill de Rebeca. Raquel corregué a anunciar-ho al seu pare. Quan Laban va sentir parlar de Jacob, el fill de la seva germana, sortí corrents a trobar-lo, l’abraçà, el besà i el va fer entrar a casa seva. Allà Jacob va explicar-ho tot a Laban. Laban li digué: – Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn. Jacob va passar tot un mes a casa de Laban. Un dia, Laban va dir a Jacob: – Tu ets el meu parent, però no per això has de treballar de franc al meu servei. Digues-me quina ha de ser la teva paga. Laban tenia dues filles. La gran es deia Lia, i la petita, Raquel. Lia tenia uns ulls apagats. Raquel era bonica i de bon veure. Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: – Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita. Laban s’hi va avenir: – Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava. Aleshores Jacob va dir a Laban: – Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi. Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces. Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella. Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa. L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban: – Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servei? Per què m’has enganyat? Laban va replicar: – Aquí no tenim per costum de casar primer la filla petita i després la gran. Acaba la setmana de noces i també la filla petita et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servei. Jacob s’hi avingué: després de la setmana de noces amb Lia, Laban li va donar per muller la seva filla Raquel. Laban havia donat la seva esclava Bilhà a la seva filla Raquel perquè fos la seva serventa. Jacob es va casar també amb Raquel i se l’estimà més que Lia. I durant set anys més va continuar treballant al servei de Laban.