Gènesi 28:1-9

Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre: – No et casis amb cap filla del país de Canaan. Vés-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare. Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham. Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l’arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d’Esaú. Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d’allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan, i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n’havia anat cap a Padan-Aram. Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac. Per això se n’anà a trobar Ismael, fill d’Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.