Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
– Fill meu.
Ell li va respondre:
– Què manes?
Isaac va continuar:
– Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça. Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, Rebeca va dir al seu fill Jacob:
– He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir.” Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
– El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina. Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
La seva mare replicà:
– Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
– Pare.
Isaac li va respondre:
– Sí, fill meu. Qui ets?
Jacob va dir al seu pare:
– Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
Isaac va preguntar al seu fill:
– Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
– El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
Isaac li diu:
– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. Tornà a preguntar-li:
– Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
– Sí que el sóc.
Isaac digué:
– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, el seu pare li digué:
– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
– Oh, l’olor del meu fill!
És la d’un camp
que el Senyor beneeix.
Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran.
Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar. Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
Isaac li pregunta:
– Qui ets, tu?
Ell li respon:
– Sóc Esaú, el teu fill gran.
Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:
– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:
– Beneeix-me també a mi, pare!
Isaac li va dir:
– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
Esaú va exclamar:
– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció.
I va afegir:
– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
Isaac li respongué:
– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
Esaú va insistir:
– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaú va esclatar en plors.
Llavors el seu pare li va dir:
– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
Viuràs de la teva espasa
i serviràs el teu germà.
Però, quan et revoltis,
trencaràs el seu jou
i te’l trauràs del coll.
Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.»
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
