Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:
– Abraham!
Ell li va respondre:
– Aquí em tens.
Déu li va dir:
– Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.
L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. Llavors va dir als mossos:
– Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, Isaac digué al seu pare:
– Escolta, pare.
Abraham va respondre:
– Què vols, fill meu?
Li diu Isaac:
– Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?
Abraham li respon:
– Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.
I continuaren caminant tots dos junts.
Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.
Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:
– Abraham, Abraham!
Ell li va respondre:
– Aquí em tens.
L’àngel li va dir:
– No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»