Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:
– Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
– Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
Déu digué encara a Abraham:
– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança.
Després, Déu digué a Abraham:
– A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.
Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» I va dir a Déu:
– Ja estaré content que visqui Ismael.
Déu li replicà:
– Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps.
Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
