Esdres 8:1-36

«Aquesta és la llista dels caps de llinatge que van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes. De cada un s’indica la descendència a què pertany: »Guerxom, dels descendents de Pinhàs; Daniel, dels descendents d’Itamar; Hatuix, fill de Xecanià, dels descendents de David; Zecarià, dels descendents de Paroix, amb el qual es van inscriure 150 homes; Eliehoenai, fill de Zerahià, dels descendents de Pahat-Moab, acompanyat de 200 homes; Xecanià, fill de Jahaziel, dels descendents de Zatú, acompanyat de 300 homes; Èbed, fill de Jonatan, dels descendents d’Adín, acompanyat de 50 homes; Jeixaià, fill d’Atalià, dels descendents d’Elam, acompanyat de 70 homes; Zebadià, fill de Micael, dels descendents de Xefatià, acompanyat de 80 homes; Obadià, fill de Jehiel, dels descendents de Joab, acompanyat de 218 homes; Xelomit, fill de Jossifià, dels descendents de Baní, acompanyat de 160 homes; Zecarià, fill de Bebai, dels descendents de Bebai, acompanyat de 28 homes; Johanan, fill de Catan, dels descendents d’Azgad, acompanyat de 110 homes; Elifèlet, Jeiel i Xemaià, els últims dels descendents d’Adonicam, acompanyats de 60 homes; Utai, descendent de Bigvai, i Zacur, de la mateixa descendència, acompanyat de 70 homes. »Vaig reunir tots aquests homes prop del canal que va cap a la ciutat d’Ahavà i vam estar tres dies acampats en aquest lloc. Vaig constatar que entre aquella gent hi havia sacerdots però que no hi havia cap levita. Per això vaig convocar alguns caps de llinatge: Elièzer, Ariel, Xemaià, Elnatan, Jarib, Elnatan, Natan, Zecarià i Meixul·lam; d’entre aquests, Jarib i Elnatan instruïen el poble en la Llei. Els vaig enviar a Idó, responsable del santuari de Cassifià, i els vaig explicar què havien de dir a Idó i als seus companys, servents d’aquell santuari, perquè ens facilitessin alguns homes per al servei del temple del nostre Déu. I com que ens protegia la mà bondadosa del nostre Déu, ens van dur Xerebià, un home assenyat, dels descendents de Mahlí, fill de Leví, fill d’Israel, amb els seus fills i els seus germans –en total, divuit homes–; i també Haixabià, acompanyat de Jeixaià, dels descendents de Merarí, amb els seus germans i els fills d’ells –en total, vint homes. A més, també ens van facilitar dos-cents vint servents del temple, descendents d’aquells que David i els caps del poble havien posat al servei dels levites; tots ells foren inscrits pel seu nom. »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns. M’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta d’infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: “La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el cerquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l’abandonen.” Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària. »Després vaig escollir dotze caps dels sacerdots, com també Xerebià i Haixabià i deu levites més. Vaig pesar davant d’ells la plata, l’or i els objectes de valor que el rei, els seus consellers, els seus ministres i tots els israelites presents havien donat com a ofrena per al temple del nostre Déu. I els vaig confiar tots aquests tresors. El total era: 22  000 quilos de plata; 100 objectes de plata, amb un pes global d’unes quantes arroves; 3  000 quilos d’or; 20 copes d’or, valorades en 1  000 monedes d’or; 2 magnífics vasos de bronze bru-nyit, tan preciosos com si fossin d’or. »Llavors els vaig dir: »– Així com vosaltres esteu consagrats al Senyor, també aquests objectes li han estat consagrats. La plata i l’or són ofrenes voluntàries per al Senyor, Déu dels vostres pares. Custodieu aquests tresors amb tota cura fins que arribeu a Jerusalem. Allí els confiareu als caps dels sacerdots i dels levites i als caps de llinatge d’Israel, després de pesar-los davant d’ells a les estances annexes del temple de Déu. »Els sacerdots i els levites es van fer càrrec de la plata, de l’or i dels objectes de valor, tot el que havia estat pesat, amb la missió de traslladar-ho a Jerusalem, al temple del nostre Déu. »El dia dotze del mes primer vam partir del canal d’Ahavà en direcció a Jerusalem. Durant tot el camí, la mà del nostre Déu ens protegia i ens va alliberar dels atacs dels enemics i de les emboscades dels bandolers. Arribats a Jerusalem, vam reposar tres dies. El quart dia vam anar al temple del nostre Déu i vam pesar-hi la plata, l’or i els objectes de valor, davant el sacerdot Meremot, fill d’Urià, i li ho vam confiar tot. Amb ell hi havia Elazar, fill de Pinhàs, i els levites Jozabad, fill de Jeixua, i Noadià, fill de Binnui. Tot va ser comptat i pesat, i el pes total fou consignat per escrit. »Aleshores tots els deportats que havien tornat de la captivitat van oferir víctimes al Déu d’Israel: en holocaust, dotze vedells en nom de tot Israel, noranta-sis moltons i setanta-dos anyells, i, en sacrifici pel pecat, dotze bocs. Tots aquests animals foren oferts al Senyor. Després van comunicar els decrets del rei als mandataris imperials, anomenats sàtrapes, i als governadors de la Transeufratina. Així, aquests van prestar el seu suport als israelites i al temple de Déu.