Èxode 9
9
Cinquena plaga: la pesta
1El Senyor va dir a Moisès:
– Vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.#x
2Si et negues a deixar-lo sortir, si t’entestes a retenir-lo, 3el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. 4Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d’Israel i els ramats d’Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites.”#x
5El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:
– Jo, el Senyor, demà faré això al país d’Egipte.
6A partir de l’endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d’Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites. 7El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor#x i no deixà sortir el poble d’Israel.
Sisena plaga: les úlceres
8El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
– Preneu dos bons grapats de sutge d’un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó. 9El sutge es convertirà en pols i s’escamparà per tot el país d’Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.#x
10Ells van prendre sutge d’un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals. 11Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. 12Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.
Setena plaga: la pedregada
13El Senyor va dir a Moisès:
– Demà lleva’t de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.#x 14Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra. 15Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. 16Però t’he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.#x 17Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble. 18Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara.#x 19Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran.”
20Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. 21D’altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
22El Senyor va dir a Moisès:
– Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l’herba dels camps en tot el país d’Egipte.
23Moisès va alçar enlaire el seu bastó#x i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d’Egipte. 24La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s’havia vist mai des que Egipte existia com a nació. 25La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l’herba i tots els arbres. 26Tan sols a la regió de Goi-xen, on habitaven els israelites,#x no va pedregar-hi.#x
27El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:
– Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. 28Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra.#x Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29Moisès li va respondre:
– Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor.#x 30Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31El lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. 32Però el blat i l’espelta no es van fer malbé,#x perquè són més tardans.
33Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra. 34Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor.#x 35El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.
S'ha seleccionat:
Èxode 9: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso