Èxode 34:1-28

El Senyor va dir a Moisès: – Talla’t dues taules de pedra com les primeres que has trencat: jo hi escriuré els manaments que hi havia en les primeres. Prepara’t per a demà al matí: puja al Sinaí de bona hora i presenta’t davant meu al cim de la muntanya. Que no t’acompanyi ningú i que tampoc ningú no es deixi veure en tota la muntanya: ni tan sols les ovelles o les vaques podran pasturar al voltant d’aquesta muntanya. Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L’endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules. El Senyor baixà enmig del núvol, s’aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és «el Senyor». El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar: – El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdono les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació. Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra, i digué: – Senyor, ja que m’has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat. El Senyor va dir: – Jo faig una aliança. En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n’havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t’envolta veurà com són d’impressionants les obres que faré juntament amb tu. »Estigues atent, Israel, al que avui et mano. Expulsaré del teu davant els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants del país on has d’entrar: dintre teu, hi tindries un parany. Més aviat, derroqueu els seus altars, esmicoleu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats. »No adoris cap altre déu, perquè el Senyor s’anomena Gelós: és el “Déu-gelós”. No facis cap pacte amb els habitants del país. Ells es prostitueixen seguint els seus déus, immolant-los sacrificis: t’invitarien a menjar de les seves víctimes, casaries els teus fills amb les seves filles, i aviat, quan elles es prostituïssin seguint els seus déus, farien que també es prostituïssin els teus fills. »No et facis déus de fosa. »Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t’he manat, en la data assenyalada del mes d’abib, el mes en què vas sortir d’Egipte. »Tot primer nat és per a mi. Ho són totes les primeres cries mascles del bestiar: vedells o xais. Pots rescatar la primera cria de l’ase amb un xai; però si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata el primogènit dels teus fills. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides. »Tens sis dies per a treballar, però el setè reposa, tant en temps de sembra com de sega. »Celebra la festa de les Setmanes, al començament de la sega del blat, i la festa de les Collites, a la tardor. »Tres vegades l’any, tots els homes del teu poble es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor, Déu d’Israel. Si puges tres vegades l’any davant meu, que sóc el Senyor, el teu Déu, jo expulsaré les nacions del teu davant, engrandiré el teu territori i ningú no cobejarà el teu país per apoderar-se’n. »No acompanyis amb pa fermentat els teus sacrificis d’animals. No guardis fins l’endemà res de la víctima sacrificada per la festa de Pasqua. »Porta al temple del Senyor, el teu Déu, el bo i millor dels primers fruits dels teus camps. »No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare. Després el Senyor va dir a Moisès: – Escriu-te aquestes paraules, ja que amb aquestes clàusules jo faig aliança amb tu i amb Israel. Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.