Ester 7:1-10

El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester. Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: – Demana el que vulguis, reina Ester, i t’ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t’ho concediré. Ester va respondre: – Si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble. Si el meu poble i jo haguéssim estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d’importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats! El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: – Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així? Ester va respondre: – L’adversari, l’enemic, és Aman, aquest pervers. Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina. El rei, furiós, s’aixecà de taula i va sortir al jardí del palau. Aman s’adonà que el rei havia decidit la seva desgràcia i s’alçà per implorar a la reina Ester que li salvés la vida. El rei tornava del jardí a la sala del convit quan veié Aman ajagut al divan on era Ester, i va exclamar: – ¿Serà capaç de violar la reina estant jo a casa? Tot seguit van cobrir la cara d’Aman: les paraules del rei l’havien sentenciat. Harbonà, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí: – Encara hi ha més: Aman té preparada una forca per a Mardoqueu, l’home que havia denunciat la conspiració contra el rei. La forca és a casa seva i fa vint-i-cinc metres d’alt. El rei va dir: – Doncs pengeu-hi Aman! Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.