Ester 4:1-17

Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat fins que va arribar a l’entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac. A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s’ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra. Les serventes d’Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l’encàrrec d’anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò. Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l’entrada del palau reial. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d’ingressar al tresor reial a canvi d’exterminar els jueus. També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa, perquè l’ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble. Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta: – Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l’imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d’ell el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat. Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. Aquest li va replicar: – No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t’escaparàs de la sort de tots els jueus. Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la salvació, però tu i la teva família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina! Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta: – Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré. Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.