Ester 2:1-18

Després d’aquests fets, un cop asserenat, el rei Xerxes encara reflexionava sobre la decisió presa contra Vaixtí pel seu comportament. Llavors els seus servidors li van suggerir que es fes buscar algunes noies verges i, a més, boniques. Els delegats nomenats pel rei en cada província de l’imperi podrien reunir aquestes noies a l’harem de la ciutadella de Susa. Confiades a l’eunuc Egai, guardià de l’harem, ell els proporcionaria cosmètics, i la noia que agradés més al rei seria nomenada reina en lloc de Vaixtí. El rei va trobar encertat aquest consell i ho va fer així. A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d’Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n’havia ocupat i l’havia adoptada com a filla. Publicada l’ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l’harem. La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l’allotjà amb elles en una bona estança de l’harem. Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes. Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l’harem per saber com estava Ester i com la tractaven. Segons els costums de l’harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l’embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. Llavors la noia podia presentar-se al rei. Tot el que demanava per a endur-se de l’harem al palau, li era concedit. Hi entrava al vespre, i l’endemà al matí passava en un segon harem, confiat a Xaaixgaz, l’eunuc guar-dià de les concubines. I no podia tornar a presentar-se al rei, fora que aquest ho desitgés i la fes cridar pel seu nom. Quan a Ester, filla d’Abihail i cosina de Mardoqueu, el qui l’havia adoptada com a filla, li va arribar el torn de presentar-se al rei, ella no va demanar res per a endur-se’n al palau, fora del que li havia dit Egai, l’eunuc guardià de l’harem. De fet, Ester es guanyava l’admiració de tots els qui la tractaven. Així, doncs, l’any setè del regnat de Xerxes, el mes desè, que és el mes de tebet, Ester va ser conduïda al palau del rei. El rei s’enamorà d’Ester més que de cap altra noia, i ella es va guanyar el seu favor i el seu afecte. Xerxes la va preferir a totes les altres noies i la va coronar reina en lloc de Vaixtí. En honor d’Ester, el rei va oferir un gran banquet als seus consellers i cortesans. Amb motiu d’aquell esdeveniment, va eximir les diverses províncies de pagar l’impost i, segons el costum reial, els distribuí presents.