Cohèlet 1:13-18

vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: «El que és tort no es pot adreçar; amb el que manca, no hi pots comptar.» Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.» Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. Perquè: «Com més saviesa, més neguit; com més coneixement, més sofrença.»