Moisès va adreçar encara aquestes paraules a tot el poble d’Israel:
– Tinc cent vint anys. Ara ja no sóc capaç de conduir-te al combat. A més, el Senyor m’ha dit que jo no passaria aquest riu Jordà. El Senyor mateix, el teu Déu, passarà al teu davant i destruirà totes aquestes nacions que hi ha a l’altra banda perquè puguis ocupar els seus ter-ritoris. Josuè passarà al teu davant, tal com ha dit el Senyor. El Senyor farà amb aquestes nacions el que ha fet amb Sehon i Og, reis dels amorreus, i amb els seus territoris. El Senyor els posarà a les vostres mans: tracteu-los tal com jo us he manat. Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d’ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t’abandonarà.
Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d’Israel:
– Sigues ferm i decidit, perquè tu fa-ràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!
Moisès va escriure aquesta Llei i la donà als sacerdots levites que porten l’arca de l’aliança del Senyor i a tots els ancians d’Israel. Moisès els va donar aquesta ordre:
– Cada set anys, l’any de la condonació dels deutes, durant la festa dels Tabernacles, quan tot el poble d’Israel es presentarà davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit, llegiu-li en veu alta aquesta Llei. Convoca tot el poble: homes, dones i criatures, i els immigrants que hi hagi a les teves ciutats. Tots m’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i miraran de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. També els vostres fills, que encara no la coneixen, l’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies de la vostra vida en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.