Daniel 1:1-7

L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se’ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu. El rei va manar a Aixpenaz, cap del seu personal, que, d’entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, escollís uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servir al palau reial i per a aprendre l’escriptura i la llengua dels caldeus. El rei ordenà que els donessin cada dia el mateix menjar i la mateixa beguda que servien a la seva taula. Els havien d’educar durant tres anys, i després entrarien al servei del rei. Entre aquests joves n’hi havia alguns de Judà. Eren Daniel, Ananies, Misael i Azaries; però el cap del personal els va canviar els noms: a Daniel li va posar Belteixassar; a Ananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó.