Colossencs 2:16-23

Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist. I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu. Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l’ús. Tenen l’aparença de normes plenes de saviesa, derivades de la religiositat, la devoció i l’ascesi corporal, però de fet no tenen cap valor i només serveixen per a satisfer la pròpia arrogància.