Fets dels Apòstols 9:26-43

Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo. Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant. Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. Pere li digué: – Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l’instant. Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor. A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los. Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué: – Tabita, aixeca’t! Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. Pere l’agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.