Fets dels Apòstols 8:26-40

Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip: – Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. Felip se n’hi anà. Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit va dir a Felip: – Vés a atrapar aquest carruatge. Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà: – ¿Ho entens, això que llegeixes? Ell li contestà: – I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda? L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge. El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obre la boca . Humiliat, no li han fet justícia. Qui podrà parlar dels seus descendents? Perquè la seva vida és arrencada de la terra . L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà: – Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre? Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué: – Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? () L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. Felip es trobà a Asdod. I des d’allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.