Fets dels Apòstols 7

7
Discurs d’Esteve
1El gran sacerdot preguntà a Esteve:
– ¿És veritat, això que diuen?
2Ell va respondre:#x
– Germans i pares, escolteu-me:#x El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran.#x 3Li digué:
»– Surt del teu país i de la teva família i vés-te’n cap al país que jo t’indicaré.#x
4»Ell sortí del país dels caldeus#x i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.#x 5No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència.#x 6Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. 7Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran#x i em donaran culte en aquest temple.#x 8Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.#x
9»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte.#x Però Déu era al seu costat#x 10i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.#x 11Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.#x 12Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat.#x 13La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans,#x i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep.#x 14Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família,#x en total setanta-cinc persones.#x 15Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares. 16Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor.#x
17»Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte#x 18fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep.#x 19Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin.#x 20Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; 21i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.#x 22El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.#x 23Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. 24I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci. 25Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre.#x 26L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»– ¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
27»Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:
»– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? 28¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?#x
29»Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian,#x on va tenir dos fills.#x
30»Al cap de quaranta anys#x se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava.#x 31Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
32»– Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.#x
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33El Senyor li digué:
»– Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 34He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t’envio a Egipte.#x
35»A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país,#x al Mar Roig#x i al desert durant quaranta anys.#x 37Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.#x 38És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert.#x Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.#x 39Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,#x 40i deien a Aaron:
»– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.#x
41»Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.#x 42Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis? 43En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.#x
44»En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança.#x Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.#x 45Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David.#x 46Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob.#x 47Però fou Salomó qui li va construir un casal,#x 48encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home,#x tal com diu el profeta: 49El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? 50¿No ho ha fet tot la meva mà?#x
51»Vosaltres sempre aneu a la vostra,#x no us heu circumcidat el cor ni les orelles!#x Sempre us oposeu a l’Esperit Sant:#x feu igual que els vostres pares. 52A quin dels profetes ells no van perseguir?#x Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just,#x que ara vosaltres heu traït i assassinat.#x 53Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels,#x però no l’heu guardada.
Mort d’Esteve
54En sentir això, estrenyien les dents#x i es corsecaven de ràbia contra Esteve. 55Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. 56Llavors va dir:
– Veig obert el cel, i el Fill de l’home#x a la dreta de Déu.#x
57Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, 58el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.#x 59Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:
– Jesús, Senyor, rep el meu esperit.#x
60Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
– Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat!#x
I, havent dit això, va morir.

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió