Fets dels Apòstols 5
5
Ananies i Safira
1També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. 2Després, d’acord amb ella, es va reservar#x una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. 3Pere li digué:
– Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor?#x Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant.#x 4Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
5Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven.
6Els joves#x van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.
7Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. 8Pere li preguntà:
– Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué:
– Sí, per tal preu.
9Pere li replicà:
– Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu.
10A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. 11Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
La primera comunitat: senyals i prodigis#x
12Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble.#x Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó,#x 13però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor.#x 15Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.#x
Persecució dels apòstols
17El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus,#x portats per la gelosia, 18van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. 19Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir#x i els digué:
20– Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida.#x
21Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. 22Però quan els guardes#x hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
23– Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
24En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent.#x 25Llavors se’n va presentar un que els digué:
– Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
26Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués.#x 27Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
28– Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús,#x però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home.#x
29Pere i els apòstols respongueren:#x
– Cal obeir Déu abans que els homes.#x 30El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul.#x 31La dreta de Déu l’ha enaltit#x com a capdavanter#x i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats.#x 32Nosaltres en som testimonis,#x i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.
33Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. 34Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble.#x Manà que fessin sortir un moment aquells homes 35i digué:
– Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. 36Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. 37Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar.#x 38Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; 39però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. 40Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús#x i els van posar en llibertat.
41Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.#x
42Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.#x
S'ha seleccionat:
Fets dels Apòstols 5: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso