Fets dels Apòstols 4:23-37

Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit. En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou . Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, has dit: » Per què s’avaloten les nacions i els pobles es conjuren en va? Els reis de la terra s’uneixen, s’alien tots junts els sobirans contra el Senyor i contra el seu Messies . »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d’anunciar la teva paraula; estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.» Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells. Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú. Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé –que vol dir «fill de consolació»–, es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.