Fets dels Apòstols 27:1-12

Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itàlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta. Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l’Àsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalònica. L’endemà arribàrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d’anar a trobar els seus amics i de rebre’n totes les atencions. Salpàrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquè els vents eren contraris. Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribàrem a Mira de Lícia. Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itàlia i ens hi féu embarcar. Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d’arribar a l’altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. El vam costejar amb dificultat i arribàrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea. Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia: – Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides. Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau. D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l’hivern.