Fets dels Apòstols 23:1-35

Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué: – Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d’avui. Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus assistents que peguessin a Pau a la boca. Pau li contestà: – A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d’acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin? Els assistents li van dir: – ¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu? Pau va respondre: – Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l’Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble . Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: – Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l’assemblea es dividí. En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament: – No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel! El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure’l d’enmig d’ells i el conduís a la caserna. La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué: – Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma. En fer-se de dia, els jueus van tramar un complot i es comprometeren sota jurament a no menjar ni beure res fins que no haguessin matat Pau. Els conjurats, més de quaranta, anaren a trobar els grans sacerdots i els nota-bles i els van dir: – Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau. Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d’examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo abans que es presenti davant vostre. Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. Aquest cridà un dels centurions i li digué: – Porta aquest noi al tribú, que li ha de comunicar una informació. El centurió el va portar al tribú i li digué: – El presoner Pau m’ha cridat i m’ha demanat que et portés aquest noi, que t’ha de dir alguna cosa. El tribú agafà el noi per la mà, es retirà a part i l’interrogà: – Què m’has de dir? El noi respongué: – Els jueus s’han posat d’acord per a demanar-te que demà facis baixar Pau al Sanedrí, amb el pretext d’examinar millor el seu cas. Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s’han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l’hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta. El tribú prohibí al noi de dir a ningú que li havia passat aquesta informació i el va fer marxar. Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué: – Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars. Prepareu també cavalcadures per a fer-hi muntar Pau i conduir-lo sa i estalvi al governador Fèlix. El tribú escriví una carta que deia: «Claudi Lísies saluda l’il·lustre governador Fèlix. Els jueus s’havien apoderat d’aquest home i anaven a matar-lo, quan jo, informat que era ciutadà romà, hi vaig acudir amb la tropa i el vaig salvar. Volent saber amb certesa de què l’acusaven, el vaig fer baixar davant el Sanedrí. Vaig constatar que era acusat de qüestions relacionades amb la seva Llei, però que no hi havia cap delicte que meresqués pena de mort o presó. Com que m’han informat que es preparava un atemptat contra aquest home, te l’he enviat tot seguit i he notificat als acusadors que hauran de presentar davant teu qualsevol càrrec contra ell.» Els soldats, complint les ordres rebudes, van agafar Pau i se l’endugueren de nit a Antípatris. L’endemà la cavalleria es va quedar per continuar escortant-lo, i els altres se’n tornaren a la caserna. Arribada la cavalleria a Cesarea, donaren la carta al governador i li van lliurar Pau. El governador, després d’haver llegit la carta, va preguntar de quina província era Pau. Quan va saber que era de Cilícia, li digué: – T’escoltaré quan es presentin també els teus acusadors. Després ordenà que continués custodiat al pretori d’Herodes.