Fets dels Apòstols 23:1-11

Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué: – Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d’avui. Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus assistents que peguessin a Pau a la boca. Pau li contestà: – A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d’acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin? Els assistents li van dir: – ¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu? Pau va respondre: – Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l’Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble . Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: – Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l’assemblea es dividí. En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament: – No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel! El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure’l d’enmig d’ells i el conduís a la caserna. La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué: – Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma.