Fets dels Apòstols 20:7-12

El primer dia de la setmana –el diumenge–, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué: – No us inquieteu, que el noi viu. Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.