Fets dels Apòstols 13:13-41

Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge: – Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué: – Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, escolteu: El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. Durant quaranta anys va tenir cura d’ells al desert i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué: »– M’he fixat en David , fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor , que realitzarà tot el que jo vull. »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. Joan, quan acabava el seu camí, deia: »– Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies. »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació. Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir: tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d’entre els morts, i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant el poble. Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat . I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David . Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció . »Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció, però aquell que Déu va ressuscitar no l’ha coneguda. Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu .