Fets dels Apòstols 10:9-23

L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. Llavors una veu li va dir: – Pere, aixeca’t. Mata i menja. Pere contestà: – De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: – No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel. Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. Trucaren i preguntaren: – ¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere? Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué: – Hi ha tres homes que et busquen. Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo. Pere baixà a trobar aquells homes i digué: – Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut? Ells respongueren: – El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs. Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.