Fets dels Apòstols 10:1-33

Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment. Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava: – Corneli! Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué: – Què hi ha, Senyor? L’àngel continuà: – Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar. Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, els ho va explicar tot i els envià a Jafa. L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. Llavors una veu li va dir: – Pere, aixeca’t. Mata i menja. Pere contestà: – De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: – No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel. Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. Trucaren i preguntaren: – ¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere? Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué: – Hi ha tres homes que et busquen. Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo. Pere baixà a trobar aquells homes i digué: – Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut? Ells respongueren: – El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs. Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li: – Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu. Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. Els digué: – Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar. Corneli respongué: – Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos.