2 Timoteu 4:6-22

Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació. Afanya’t a venir a trobar-me aviat. Per amor d’aquest món, Demes m’ha abandonat i se n’ha anat a Tessalònica. Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi. Pren Marc i porta’l amb tu, que m’és útil en el ministeri. He enviat Tíquic a Efes. Quan vinguis, porta’m el mantell que em vaig deixar a Tròada, a casa de Carp; porta’m també els llibres, sobretot els de pergamí. Alexandre, el calderer, m’ha fet molt de mal; el Senyor li pagarà el que mereixen les seves obres. Tu també guarda-te’n, perquè s’ha oposat fortament a la nostra predicació. En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! El Senyor m’alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén. Saluda Prisca i Àquila i els de la casa d’Onesífor. Erast s’ha quedat a Corint; a Tròfim el vaig deixar malalt a Milet. Afanya’t a venir abans de l’hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Linus, Clàudia i tots els germans. Que el Senyor sigui amb el teu esperit. Que la gràcia sigui amb vosaltres.