2 Samuel 24:18-25

Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué: – Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu. David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell i li preguntà: – Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent? David li respongué: – Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. Aravna va replicar a David: – Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei! I va afegir: – Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici! Però David li va respondre: – De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res. David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles de plata. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.