Saül ja era mort quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. En arribar on era David, es prosternà. David li va preguntar:
– D’on véns?
Ell va respondre:
– Sóc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel.
David li va dir:
– Què ha passat? Explica-m’ho.
L’home digué:
– En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan.
David va preguntar al jove que l’informava:
– Com ho saps, tu, que Saül i el seu fill Jonatan són morts?
El jove va respondre:
– Em trobava casualment en una de les muntanyes de Guilboa, quan vaig veure Saül, repenjat a la seva llança, mentre l’encalçaven els soldats amb els carros de guerra. Ell es girà enrere i, en veure’m, em va cridar. Li vaig respondre:
»– Aquí em tens.
»Em preguntà:
»– Qui ets, tu?
»Li responc:
»– Sóc un amalequita.
»Ell em diu:
»– Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida.
»Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor.
David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell. Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
David va preguntar al jove que l’havia informat:
– D’on ets, tu?
Ell respongué:
– Sóc fill d’un immigrant amalequita.
David exclamà:
– I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?
David va cridar un dels seus homes i li ordenà:
– Mata’l!
Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar. David li va dir:
– Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Sóc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del Just. Diu així:
«L’esplendor d’Israel
jeu morta a les altures.
Com han caigut els guerrers ardits!
No ho diguéssiu pas a Gat,
no dugueu la nova
als carrers d’Ascaló;
se n’alegrarien les noies filistees,
ho celebrarien
les filles dels incircumcisos.
Muntanyes de Guilboa,
que no caiguin damunt vostre
ni pluja ni rosada;
que no siguin fèrtils
els vostres camps,
perquè aquí ha estat deshonrat
l’escut dels més ardits:
l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
sinó amb sang d’enemics,
amb greix de guerrers.
L’arc de Jonatan
no es feia mai enrere!
L’espasa de Saül
no tornava mai de buit!
Saül i Jonatan, amables, encisadors,
inseparables en la vida i en la mort,
més ràpids que les àguiles,
més valents que els lleons!
Noies d’Israel, ploreu per Saül,
que us engalanava
amb porpra i robes fines
i us guarnia d’or les vestidures.
Com han caigut els guerrers ardits
enmig de la batalla!
Jonatan jeu mort a les altures.
Quin dolor sento per tu,
germà meu, Jonatan,
tant com m’encisaves!
El teu amor m’era més meravellós
que l’amor de les dones.
Com han caigut els guerrers ardits!
S’han esvaït les seves armadures.»
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
