2 Reis 6:8-17

El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué: – Envieu tropes meves a tal poble. Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel: – Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran. El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué: – ¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel? Un dels oficials li va respondre: – Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori. El rei va dir: – Aneu a veure on és, que el faré agafar. Algú va informar-lo: – És a Dotan. Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu: – Ah, senyor! Com ens ho farem? Ell respongué: – No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells. I Eliseu va pregar dient: – Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.