2 Reis 6
6
La destral recobrada
1Els del grup de profetes van dir a Eliseu:
– El lloc on estem#x resulta massa petit per a tots nosaltres. 2Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d’arbre i ens hi construirem un habitatge.
Ell respongué:
– Aneu-hi.
3Un d’ells va demanar:
– Digna’t venir amb aquests servents teus.
Ell els va respondre:
– Sí que hi vindré.
4Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. 5Mentre un d’ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar:
– Ai, senyor, que la destral era manllevada!
6L’home de Déu preguntà:
– On t’ha caigut?
Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. 7Llavors digué:
– Estira’l cap a tu.
L’altre va allargar la mà i el va agafar.
Eliseu captura uns arameus#x
8El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué:
– Envieu tropes meves a tal poble.
9Però l’home de Déu#x va advertir al rei d’Israel:
– Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
10El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, 11el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:
– ¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
12Un dels oficials li va respondre:
– Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
13El rei va dir:
– Aneu a veure on és, que el faré agafar.
Algú va informar-lo:
– És a Dotan.#x
14Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. 15Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
– Ah, senyor! Com ens ho farem?
16Ell respongué:
– No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
17I Eliseu va pregar dient:
– Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!
El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc#x que envoltaven Eliseu.
18Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.#x 19Llavors Eliseu els va dir:
– No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.
I els va conduir a la ciutat de Samaria. 20Entrant a Samaria, Eliseu va dir:
– Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!
El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
21Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:
– ¿Els mato, pare?#x
22Ell respongué:
– No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc?#x Dóna’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor.
23El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.
Els arameus tornen a assetjar Samaria
24En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria.#x 25La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura#x de guixes en costava cinc.#x
26Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:
– Auxili,#x rei, senyor meu!
27Ell respongué:
– Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup?#x
28El rei va afegir:
– Què et passa?
Ella va respondre:
– Aquesta dona m’havia dit: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.”#x 29Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar.
30Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac.#x
31El rei va dir:
– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles!#x
32Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians:
– ¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo.
33Encara els parlava, que el rei#x ja baixava cap a ell. I li va dir:
– Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?
S'ha seleccionat:
2 Reis 6: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso