2 Reis 5:20-27

Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!» I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà: – Tot va bé? Ell va respondre: – Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; dóna’m, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous.” Naaman li va dir: – Digna’t acceptar sis mil peces. Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí. En arribar a l’Ófel, Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà: – D’on véns, Guehazí? Ell respongué: – El teu servent no ha anat enlloc. Però Eliseu va replicar: – ¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.