2 Reis 4:8-17

Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit: – Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. Llavors va dir al seu servent Guehazí: – Crida aquesta xunemita. El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. Eliseu va dir al servent: – Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?” Ella va respondre: – Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble. Però Eliseu insistia: – Què podríem fer per ella? Guehazí va respondre: – Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell. Eliseu va dir: – Crida-la. Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. Eliseu li digué: – L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: – Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.