2 Reis 4:18-37

El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, va exclamar: – Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap! El pare va dir a un criat seu: – Porta’l a la seva mare. El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. Després va cridar el seu marit i li digué: – Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno. Ell va replicar: – Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. Ella simplement va contestar: – Adéu! La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat: – Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui. Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: – Mira, és aquella xunemita. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?” Ella va respondre: – Tots bé. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: – Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. Ella va exclamar: – ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? Eliseu va dir a Guehazí: – Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant. Però la mare del noi insistia: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà: – El noi no s’ha despertat. Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. Eliseu va cridar Guehazí i li digué: – Fes venir la xunemita. La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué: – Emporta’t el teu fill. Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.