2 Reis 2:13-25

Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: – On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: – L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. Després li digueren: – Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: – No hi envieu ningú. Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: – Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué: – ¿No us ho deia, que no hi anéssiu? Els habitants de Jericó van dir a Eliseu: – Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres. Ell els va dir: – Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. Ells l’hi van portar. Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué: – Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.” I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu. D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant: – Puja, cap pelat! Puja, cap pelat! Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets. Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.