No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que tenim confiat. Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, les nits en blanc i la falta de menjar; constants també en l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l’Esperit Sant, l’amor no fingit, la veritat que anunciem i el poder de Déu; constants també quan brandem a dreta i esquerra les armes de la justícia, quan som honorats i quan som menyspreats, quan malparlen de nosaltres i quan en parlen bé. Ens tenen per impostors, però diem la veritat; ens ignoren, però de fet som coneguts; ens tenen per moribunds, però encara vivim; ens apallissen, però no ens executen; ens veuen entristits, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n’enriquim molts; sembla que no tenim res, però som amos de tot.