2 Corintis 3:12-18

Tenint, doncs, una esperança com aquesta, podem parlar obertament, sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d’allò que és passatger. Però a ells se’ls va ofuscar l’enteniment, i fins al dia d’avui, quan llegeixen l’Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. Encara avui, sempre que escolten la lectura de la Llei de Moisès també ells tenen un vel damunt el cor; però si es giren cap al Senyor cau el vel . Ara bé, quan diu el Senyor és com si digués l’Esperit, i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha la llibertat. I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit.