2 Cròniques 18
18
Aliança de Josafat amb Acab, rei d’Israel
(1Re 22,3-28)
1Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel.#x 2Passats alguns anys,#x baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad. 3Acab, rei d’Israel, va dir a Josafat, rei de Judà:
– Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?
Josafat li va respondre:
– Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.
4Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel:
– Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
5El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:
– ¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?
Ells van respondre:
– Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei.
6Llavors Josafat va demanar:
– ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
7El rei d’Israel va dir a Josafat:
– Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà.
Josafat va replicar:
– Majestat, no parlis així!
8Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:
– Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà.
9Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 10Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia:
– Això diu el Senyor: “Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap.”
11Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:
– Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
12El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:
– Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria!
13Micàiehu va respondre:
– Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
14Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar:
– Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer?
Ell va respondre:
– Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans!#x
15El rei va dir:
– Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
16Llavors Micàiehu va anunciar:
– Veig tot Israel
escampat per les muntanyes,
com ovelles sense pastor.
El Senyor ha dit: “No tenen amo.”
Que cadascú torni en pau a casa seva!
17El rei d’Israel va dir a Josafat:
– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
18Micàiehu va afegir:
– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i a esquerra. 19El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra. 20En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?” 21Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.” 22Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada#x a Micàiehu tot dient-li:
– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24Micàiehu li va respondre:
– Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
25El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes:
– Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 26i digueu-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
27Però Micàiehu replicà:
– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.
I va afegir encara:
– Escolteu-ho, tots els pobles!
Mort d’Acab
(1Re 22,29-36)
28El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. 29El rei d’Israel va dir a Josafat:
– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.
El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat. 30El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra:
– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
31Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i l’envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l’ajudà: Déu els va fer desistir.#x 32Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar. 33Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:
– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
34Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d’Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.
S'ha seleccionat:
2 Cròniques 18: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso