1 Tessalonicencs 2:1-12

Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany. Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors. Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni. Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres, si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills, el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar! Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.