Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill:
– Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.
Van recórrer les muntanyes d’Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim, i no hi eren. Van travessar el territori de Benjamí i tampoc no les hi trobaren. En arribar al territori de Suf, Saül va dir al mosso que l’acompanyava:
– Deixem-ho córrer i tornem-nos-en: el meu pare ja no pensa en les someres i més aviat deu passar ànsia per nosaltres.
El mosso li va respondre:
– Mira, justament en aquest poble hi ha un home de Déu, que té molta anomenada. Mai no falla res d’allò que anuncia. Anem-hi: potser ell ens indicarà el camí que hem de seguir.
Saül va dir al mosso:
– Està bé, anem-hi! Però, què li portarem, a aquest home? No ens queda cap pa a les alforges. No podem fer cap present a l’home de Déu. Què li podríem donar?
El mosso va insistir:
– A mi em queda una peça d’un quart de sicle de plata. La puc donar a l’home de Déu, i que ell ens digui on hem d’anar.
Saül digué al mosso:
– Ben pensat. Anem-hi!
I van anar cap al poble on vivia l’home de Déu.
Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents».
Mentre pujaven, doncs, per la costa cap al poble, es van creuar amb unes noies que baixaven a buscar aigua, i els van preguntar:
– ¿Que hi és, el vident?
Elles els respongueren:
– Sí, no el teniu gaire lluny. Afanyeu-vos! Avui justament ha vingut al poble, perquè és el dia que se celebra un sacrifici a dalt del turó sagrat. Entreu al poble i aneu-lo a trobar abans no pugi al turó a menjar l’àpat sagrat. La gent no començarà fins que ell arribi, perquè és ell qui ha de beneir la víctima; després, els convidats ja en podran menjar. Aneu-hi ara, que el trobareu tot seguit!
Van pujar fins a la vila i, quan hi entraven, els va sortir al pas Samuel, que anava cap al turó sagrat. El Senyor, el dia abans que Saül arribés, havia fet aquesta revelació a Samuel:
– Demà, en aquesta mateixa hora, t’enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d’Israel, perquè l’alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m’ha arribat el seu clam.
Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l’home de qui li havia dit: «Aquest governarà el meu poble.» Saül s’acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà:
– ¿Em podries dir on és la casa del vident?
Samuel li va respondre:
– Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te’n podràs anar. De les someres que abans-d’ahir es van perdre, no te’n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d’Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare?
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
