1 Samuel 7:2-11

Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor. Samuel els va dir: – Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus. Els israelites, doncs, van treure les estàtues dels Baals i les Astartes i van adorar únicament el Senyor. Samuel digué: – Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor. Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: – Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà. Quan els filisteus van sentir a dir que els israelites s’havien concentrat a Mispà, els cinc primers magistrats de les ciutats filistees van pujar per atacar Israel. Els israelites, en saber-ho, van tenir por dels filisteus i digueren a Samuel: – No callis ni te’n vagis! No paris de clamar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre: que ell ens salvi de les mans dels filisteus! Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà. Mentre Samuel oferia l’holocaust, els filisteus s’acostaren per atacar Israel. Però el Senyor va desencadenar aquell dia una gran tronada contra els filisteus, que es van esverar i perderen la batalla. Els israelites sortiren de Mispà, perseguiren els filisteus i els anaren derrotant fins més avall de Betcar.