1 Samuel 4:1-11

Samuel adreçava la paraula a tot Israel. Per aquell temps, Israel es va mobilitzar per fer la guerra als filisteus. Els israelites acamparen prop d’Eben-Aèzer, mentre que els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert. Quan l’exèrcit d’Israel va arribar al campament, els ancians deien: – Com és que el Senyor ha permès avui que els filisteus ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l’arca de l’aliança del Senyor. Si l’arca ve enmig de nosaltres, el Senyor ens salvarà dels nostres enemics! Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu. Quan l’arca va arribar al campament, tot l’exèrcit d’Israel aixecà un crit de guerra tan fort que la terra retrunyia. Els filisteus, en sentir aquella cridòria, es digueren: – Què deu ser aquest crit de guerra tan clamorós al campament dels hebreus? Tan bon punt van saber que l’arca del Senyor havia arribat al campament israelita, els filisteus es van esparverar i es deien: – Déu ha arribat al seu campament. Pobres de nosaltres! Això no s’havia vist mai! Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert. Filisteus, sigueu valents i porteu-vos com uns homes; si no, sereu esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de nosaltres. Sigueu homes i lluiteu! Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes. L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir.