1 Samuel 3:2-10

Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia. Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué: – Sóc aquí. Va anar corrents cap on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va respondre: – No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir. Ell se’n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va respondre: – No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir. Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: – Sóc aquí. He sentit que em cridaves. Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: – Vés, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades: – Samuel, Samuel! Ell va respondre: – Parla, que el teu servent escolta.