1 Samuel 2:18-26

Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli. Cada any, la seva mare li teixia un mantellet i l’hi portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal. Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: – Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble. El Senyor va afavorir Anna, i aquesta tingué tres fills més i dues filles. El noi Samuel creixia davant el Senyor. Elí ja era molt vell. Sentia a dir tot el que els seus fills feien a la gent d’Israel i com jeien amb les dones que s’agrupaven a l’entrada de la tenda del trobament. Elí els deia: – Per què feu aquestes maldats que sento comentar a tot el poble? No, fills meus, les notícies que m’arriben no són bones: vosaltres feu pecar el poble del Senyor. Si un home peca contra un altre home, Déu serà el seu mitjancer; però si un home peca contra el Senyor, qui li farà de mitjancer? Però ells no feien cas del que deia el seu pare. El Senyor havia decidit que morissin. Entretant, el noi Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.